Apadrinament lector

Una de les experiències que hem trobat en un dels centres analitzats és la ja coneguda experiència de l’apadrinament lector. L’apadrinament lector fomenta l’hàbit i l’aprenentatge de la lectura donant la responsabilitats als alumnes. La tasca d’ensenyar i aprendre passa a ser “responsabilitat” d’ells però no exclusivament. Consisteix en què els alumnes d’últim curs de primària ajuden als alumnes de primer de cicle inicial en l’aprenentatge de la lectura. En el centre entrevistat (Centre 2) els alumnes de sisè treballaven amb els seus fillols tres quarts d’hora per setmana.

A continuació podem veure un vídeo extret del xtec on es presenta una experiència d’apadrinament lector al CEIP Juan Ramón Jiménez, de Martorell.

 

 

Aprenentatge de la lectura

Segons Uta Frith (1985-1989) l’adquisició de la lectura passa per 3 fases:

1. L’etapa logogràfica

2. L’etapa alfabètica

3. L’etapa ortogràfica

L’etapa logogràfica, es basa en l’aprenentatge de la lectura en un context de relació social, una activitat social, a través del reconeixement global d’un element escrit, tenint en compte aspectes d’associació com: la grandària d’un objecte amb una paraula llarga, tamany de les lletres relacionat amb el volum de l’objecte, etc.

L’etapa alfabètica és el pas de la ortografia a la fonologia, atribuint el coneixement d’una lletra concreta, a mots que al pronunciar-los el contenen. És el procés d’automatització que identifica una lletra en una paraula.

L’etapa ortogràfica consisteix en l’aprenentatge de paraules de forma global, és a dir, en interioritzar paraules vistes en lectures de manera constant, interioritzant aquestes, fins al punt de què quan apareixin de nou aquestes paraules els nens/es ja no hagin de fer un esforç de decodificació i lectura lletra a lletra per a llegir el mot complet.

L’evolució de cada etapa depèn del nivell maduratiu de cada alumne, per tant no podem relacionar aquestes etapes a una edat cronobiològica del alumne ni a una etapa concreta. Aquesta evolució l’ha de fer el propi alumne a través del aprenentatge dels processos cognitius de la lectura.

Per tant si relacionem aquestes etapes amb els processos cognitius de la podem arribar amb la relació següent:

taula.jpg

 

En aquest sentit el tipus de lletra que s’utilitza per ensenyar el procés de lectura (lletra de pal o lletra lligada) podem dir que la lletra de pal potencia una aprenentatge de la lectura més analític ja que es fixa en la separació dels grafemes per a la correcta lectura de les paraules. En canvi, la utilització de la lletra lligada potencia un aprenentatge de la lectura més global ja que la identificació dels grafemes no és tant evident com en la lletra de pal i requereix un esforç per familiaritzar-se amb les paraules.

Processos cognitius del procés de la lectura

En el procés d’adquisició de la lectura, de tots els models que hi ha per explicar les operacions cognitives per al seu aprenentatge, podem destacar:

  •  Les operacions implicades en el reconeixement de les paraules
  •  Les operacions que intervenen en la comprensió de les paraules

Dins del model que fa referència a les operacions implicades en el reconeixement i comprensió de les paraules podem esmentar la teoria de la doble via. Segons M. Coltheart (1978) defensa que hi dues vies diferents però que es complementen per a poder accedir el significat de les paraules. Aquestes dues vies són la via fonològica i la via lèxica.

La via fonològica té per funció accedir al significat de les paraules escrites després d’una operació intermèdia que consisteix en transformar els símbols gràfics que componen les paraules escrites en fonemes. És a dir, pel que fa a la via fonològica les operacions cognitives que tenen lloc en l’aprenentatge de la lectura, tenen a veure amb el reconeixement de la representació gràfica de les lletres, altrament dit fer correspondre a cada lletra el seu so, atenent doncs a les lletres del codi lingüístic. En aquest sentit estaríem parlant d’un mètode analític d’aprenentatge de la lectura. Mitjançant aquest mètode l’alumne relaciona cada lletra del abecedari amb un so (cada grafema amb el seu fonema) i automatitza i extrapola el seu so de cada lletra a les combinacions de lletres que configuren les paraules essent capaç de llegir un cop adquirides les capacitats de relació entre les diferents lletres.

La via lèxica té per funció accedir al significat de les paraules escrites a partir del seu reconeixement immediat o global. Es a dir, pel que fa a la via lèxica les operacions cognitives que tenen lloc en l’aprenentatge de la lectura, tenen a veure directament amb atribució d’un significat de les paraules sense reconstruir cada paraula en grafemes. És una via molt més ràpida que la via fonològica ja que es tracta d’un mètode global que no es fixa en la relació grafema – fonema sinó que es fixa en els patrons que configuren les lletres per formar les paraules. És a dir, les paraules més familiars i usuals són aquelles que s’aprenen abans. Per exemple, que el alumne identifiqui el so del seu nom al seu nom escrit i digui que allà i diu el seu nom. Altre exemple relacionar el dibuix d’una cadira amb el mot cadira i amb el seu so és un mètode global.

Aquestes dues vies són altament compatibles l’una amb l’altra ja que aporten avantatges i inconvenients cadascuna. Per fer una bona lectura s’haurien de dominar les dues vies, la fonològica que ens permet identificar noves paraules desconegudes per la relació grafema – fonema, i la lèxica que ens permet donar fluïdesa i a agilitat a la lectura de paraules familiars i conegudes.

La maleta viatgera, una experiència per llegir en familia

La maleta viatgera és una experiència, que des de les biblioteques dels centres escolars, es realitza perque les families puguin compartir unes hores de lectura amb els seus fills/es.

Els objectius d’aquesta activitat són:

  • Contribuir a la presa de consciència de l’important paper que té la família en el foment de la lectura.
  • Conèixer diversos tipus de llibres (informatius, de ficció, àlbums etc.)
  • Afavorir el desenvolupament de l’hàbit lector en l’alumnat del centre.

Es seleccionen llibres que informen i llibres que entretenen, contes i històries i també d’imatges que comuniquen molt en perfecta harmonia amb el text.

La Maleta Viatgera és una bona idea de passar algun temps gaudint de la companyia dels pares i mares, avis, germans… llegint, gaudint del televisor apagat, amb els llibres a la mà. Llibres que són per llegir cada membre de la família en silenci, per a llegir-los junts, per a llegir-se’ls al nen o nena, o bé que ell o ella ho llegeixi en veu alta. Llibres per comentar, per imaginar, per aprendre, per gaudir…

La Maleta Viatgera conté un quadern rotatori on s’hi anota cada llibre, la data, la familia, les opinions i suggeriments sobre els materials que s’inclouen.

Una bona manera de fomentar la lectura i d’implicar als pares en la formació dels dels seus fills. Una bona manera d’apropar l’escola als pares i de fomentar també la seva participació.

Mètode global d’ensenyament de la lectoescriptura (Ana Teberosky)

Ana Teberosky, recolza el mètode d’ensenyança de la lectoescriptura global, en el qual s’ensenya els significats abans que l’anàlisi i la representació de les formes; ja que Teberosky (1992) defensa que els alumnes aprenguin a llegir, partint dels contexts en els quals apareguin de forma evident, per als alumnes, el valor funcional que té la lectura i independentment del codi.

Es denomina mètode global perquè l’alumne aprèn a llegir des del principi, partint de la identificació i del reconeixement de conjunts, de les frases i paraules que sorgeixen espontàniament a traves del diàleg i de les conversacions o explicacions escolars al voltant dels centres d’interès o nuclis d’experiència. Per tant, aquest tipus de mètode parteix de les unitats lingüístiques amb significat, per a aprendre el procés de la lectoescriptura. S’insisteix en el significat del que es llegeix, d’aquesta manera l’interès dels alumnes es centra en l’ús de les frases i del seu significat. En els mètodes globals és característic l’estudi d’estructures complexes significatives (frases, paraules…), per a que al final del procés l’alumne sigui capaç de conèixer i distingir els elements més simples (síl·labes, lletres…) mitjançant les successives descomposicions analítiques que va efectuant de les estructures complexes.

El que té importància en aquest mètode és conèixer les inquietuds, motivacions i interessos dels alumnes, per tal de proporcionar-los-hi activitats d’aprenentatge que parteixin dels contexts i de les situacions més significatives per a ells.

Per tant, és un mètode global, ja que, els nens aprenen a llegir entenent des del principi el significat del que llegeixen.