Contextualització

L’escola inicià les seves tasques educatives l’any 1928 i disposava de quatre aules per a dur les tasques d’ensenyament. Ja als anys seixanta, l’escola va anar creixent i es va dividir en dos centres, un d’ells disposava de cinc aules, menjador, i cinc vivendes per als mestres que exercien la seva tasca docent a les aules.

La primera escola anomenada va passar a ésser CEIP a partir de l’any 1981-1982, i igual que la segona, que també va passar a ser CEIP després de ser restaurat i ampliat l’any 1998 amb noves instal·lacions.

El CEIP està ubicat en un dels barris perifèrics a la ciutat de Lleida, a 2 Km del nucli de la ciutat. Aquest barri, actualment es troba en un creixement i una remodelació constant.

Els edificis que envolten l’escola, majoritàriament, són habitatges, des de xalets, cases unifamiliars i alguns blocs de pisos de nova construcció. Tot i ésser un barri perifèric, els serveis que ofereix l’entorn de l’escola són molt variats i complerts: línies de transport municipal força freqüents i ben coordinades, serveis de farmàcia, sanitat…

El centre està dotat d’unes bones instal·lacions, l’escola disposa de dues plantes. La planta baixa està composta per les 6 aules d’ensenyament primari, 2 sales de tutories, WC dels alumnes, aula de música/audiovisuals, aula de plàstica, aula de informàtica, biblioteca, menjador, cuina i servei, una sala de visites, consergeria, gimnàs, 3 aules d’ensenyament infantil i una aula de psicomotricitat.

La planta alta disposa de dues aules de desdoblament, secretaria, despatx de direcció, sala de professors, prefectura d’estudis i la sala de reunions de l’Associació de Mares i Pares dels Alumnes.

El context sociocultural i les característiques econòmiques són molt variades, l’escola està ubicada en un barri on hi ha tres escoles més, una d’elles és pública, l’altra privada concertada, i l’última ha estat construïda aquest l’any passat i es el primer curs que està funcionant, de moment, només disposa d’ensenyament infantil. Aquest conjunt d’escoles són les que es reparteixen el volum total d’alumnes del barri, distribuïts a partir de les zones d’influència.

El nivell econòmic del barri es força divers, ja que cada cop més està esdevenint un barri residencial, molta de la població que bé a viure a la ciutat de Lleida decideix anar a viure en aquest barri per diversos motius com poden ser: habitatges més econòmics, tranquil·litat, qualitat de vida, serveis, etc.

A més de l’alumnat del propi barri, alguns alumnes provenen d’altres barris i de petits pobles del voltant. Aquest fet fa que molts d’ells és vegin obligats a utilitzar el servei de menjador que ofereix el centre, alhora que molts dels residents al barri també l’utilitzen perquè els seus pares no es poden combinar els horaris de la seva feina per a dinar amb els seus fills.

Les famílies tradicionals són minoritàries, cada cop més predominen les famílies desestructurades; per altra banda, també hi ha un increment de la presència d’immigrants, encara que la majoria gaudeixen d’una integració ràpida i satisfactòria i dominen la llengua vehicular del centre (català) amb fluïdesa.

 

Com s’ensenya el procés de lectura? (metodologia)

En aquest centre el procés d’ensenyament de la lectura s’inicia als tres anys, amb la incorporació dels nens i nenes al primer nivell de l’etapa infantil.

La metodologia utilitzada es basa en un mètode constructivista, partint del propi nom dels alumnes, el visualitzen en llocs com el penjador, la tovallola, els calaixos personals. De tal manera que el propi alumne es familiaritza amb el seu nom i alhora els seus companys poden realitzar la lectura d’aquest.

També es treballa a partir de dites populars i contes populars. En un nivell inicial s’utilitza la lletra de pal, i ells ho perceben com si fos una il·lustració o dibuix (una representació gràfica de les lletres, del seu nom…).

A través de la utilització d’un mètode analític s’inicia a P4 l’aprenentatge de la identificació dels sons vocàlics. El següent any, a P5, es fa un repàs dels aprenentatges assolits l’any anterior i es continua amb l’ensenyament de les consonants i s’incorpora la lletra lligada.

S’utilitzen activitats de sanefes per millorar la motricitat fins i el traç. A P5, dos cops a la setmana, s’enduen deures a casa els nens menys madurs en l’aprenentatge de la lectoescriptura. Això afavoreix la implicació dels pares en el procés d’aprenentatge del seu fill/a.

Es treballa molt a nivell oral, ja que la realitat del centre mostra que hi ha un nombre força elevat d’alumnes immigrants i castellano parlants.

A l’inici de l’etapa de primària (primer nivell), s’ha de revisar/avaluar el nivell d’aprenentatge que tenen assolit els alumnes des de l’etapa anterior. Aquesta avaluació determinarà quin és el punt de partida de cada discent.

Per una banda, si el nivell es inferior a l’esperat pels mestres, per tal que els alumnes puguin seguir el ritme adequat, es parteix de treballs o metodologies basades amb la manipulació, amb la finalitat de recordar les lletres i composicions d’aquestes.

Tot i que al centre es fa una combinació entre metodologia global i metodologia analítica, quan el nivell és mitjà-baix, s’adopta l’opció analítica, ja que han comprovat que els és més beneficiosa i arriben al nivell normalitzat esperat amb més rapidesa.

Per altra banda, amb els alumnes amb un nivell més avançat a la resta, es busca el treball més comprensiu dels texts, a través d’activitats de reflexió, creació d’hipòtesis, elaborar finals alternatius,etc.

Des d’aquest curs 2006-2007, el centre ha implantat una activitat innovadora, “l’apadrinament lector”, consistent en que cada alumne de sisè curs de l’etapa de primària, és responsable d’un dels nens de primer nivell de cicle inicial, en relació a alguns aspectes de l’ensenyament de la lectura (amb ajudes per part del tutor-docent).

A l’inici de curs cada membre d’aquest apadrinament firma un contracte de col·laboració, assumint les responsabilitats que li pertoquen a cadascú. Per una banda, els alumnes de sisè curs adquireixen responsabilitats, mentre que per altra banda, els alumnes de primer curs, estan més receptius a les explicacions dels seus companys, ja que poden observar tot el que han aprés amb els anys.

Per tal de constatar les millores del “fillol”, s’elabora un diari de l’evolució d’aquest alumne i les dificultats que el tutor podrà tenir en compte a l’hora de les sessions ordinàries.

 

Quins materials utilitzen? (editats, d’elaboració pròpia…)

Es combina la utilització de materials editats amb materials d’elaboració pròpia que s’escullen segons el grup i el seu nivell. S’utilitzen fitxes de treball preparades, sobretot d’elaboració pròpia. Quan es comença a introduir les consonants, s’utilitza més el llibre editat. Tanmateix el nivell de complexitat es excessivament elevat i s’ha de reforçar amb fitxes extres.

Els nens i nenes porten contes de casa que utilitzen per explicar oralment a la resta de companys. Amb la utilització d’aquestes lectures es realitzen activitats relacionades amb l’elaboració d’hipòtesis per anticipar el final del conte, o posar-li un títol al conte segons les opinions que tenen i respecten.

Un cop els alumnes estan a primer nivell de l’etapa de primària, aquests passen a treballar amb materials d’elaboració pròpia que desencadenen amb un treball manipulatiu i creatiu d’oracions, construccions orals, etc.

 

Com s’atén als diferents nivells a l’hora de treballar el procés d’adquisició de la lectura? (organització dins de l’aula)

Les activitats que es proposen estan preparades a nivell de grup – classe, tanmateix hi ha alumnes que reben hores de reforç de lectura, que realitza una de les tutores d’infantil, fent treball individual, majoritàriament amb els alumnes amb un nivell maduratiu inferior. Es treballa a partir de fitxes adaptades al nivell lector de cada alumne, rebaixant el nivell de complexitat de la tasca vers el nivell homogeni.

 

Com s’avalua el procés lector? (anecdotaris, diaris, av. Inicial, av. Final…)

L’avaluació i el seguiment del procés lector es realitza a través d’anecdotaris que serveixen de guia pel mestre.

S’utilitzen graelles d’avaluació per poder veure el procés d’aprenentatge i l’evolució de cada alumne.

Es dona bastides als pares perquè ajudin a casa (dins del projecte PuntEdu les activitats realitzades a través de la “Maleta viatgera”)

A través d’un llibre de lectura, en el qual es valoren aspectes com: les paraules llegides per minut, la fluïdesa lectora, la lectura sil·làbica, entre d’altres aspectes de referència.

 

Coordinacions entre P5 i primer hi ha? (Informe, reunions…)

L’etapa més difícil, es la transició de P5 a primer trimestre de 1r. nivell de Cicle Inicial de l’etapa de Primària. Pel que fa als alumnes cal tenir en compte que hi ha l’estiu entre mig i moltes famílies no continuen treballant els aprenentatges adquirits pels seus fills/es al llarg del curs acadèmic. El canvi d’etapa, canvi de mestra,etc. condiciona doncs la seva transició. Pel que fa a l’escola cal tenir en compte que el gran problema que manifesten les mestres és el traspàs entre P5 i primer de primària.

La teoria diu que aquest traspàs es contempla però la realitat manifesta que aquest traspàs d’informació es fa de forma incompleta, informal i poc funcional, que no beneficia a l’alumne. Aquest fet no és sols qüestió d’aquesta escola sinó que moltes escoles de a ciutat i fins i tot de Catalunya es troben amb el mateix problema, la coordinació.

Els llibres que demanen les mestres de cicle inicial tenen un nivell excessivament alt per començar-lo a l’inici de curs. Per començar, haurien de començar amb el nivell de llibre de l’any anterior, si convé, disminuint la quantitat de llibres que es volen treballar al llarg del curs acadèmic.

Al inici de curs acadèmic hi ha una única reunió entre els tutors de l’etapa d’educació infantil i les tutores de primer curs de cicle inicial de educació primària.

Es demana molt el treball a casa per part dels pares donant importància a la dramatització, al aprenentatge a través de situació de vida quotidiana (per exemple, productes de publicitat, etiquetes d’aliments).

Per altra banda també es realitzen coordinacions amb els professionals que treballen amb algun alumne amb reforços del logopeda (dos cops a la setmana), amb els membres de l’EAP.



A %d blogueros les gusta esto: